Badalona per mi (Crònica subjectiva)...

El nerviosisme s’apoderava de mi divendres després d’assaig mentre fèiem la primera copa de la nit al nostre local i conversàvem amb un aire distès i amè sobre qüestions no transcendentals. En Pau i en Miqui, sots cap de colla i cap de colla respectivament, s’acomiadaven de nosaltres fins diumenge i la seva darrera frase mirant-nos, especialment al Moreno i un servidor, era: “Dissabte reserveu-vos que diumenge feu el pilar!”. Creuament de mirades amb en Jordi, terç del pilar, i aparició d’un somriure neguitós però ple de felicitat.


Ja érem Diumenge al matí, trepitjàvem la plaça de Badalona i els nervis, malgrat negar-ho en aquells moments, eren a flor de pell. Després dels dos espadats de 4 de sortida i diversos intents desmuntats per part de Bordegassos i Castellers de Badalona, arribava el primer castell dels morats. Un quatre de set, que feia molts dies que no portàvem a plaça, va ser descarregat amb comoditat malgrat perdre les mides, al fer una mica de “xusquet”, a nivell de baixos i segons.

Els nervis afluixaven davant del gran repte del tres de set aixecat per sota, intentat per tercera vegada en el vigent curs casteller i de forma consecutiva des de la nostra diada de Festa Major, doncs aquesta construcció no vol saber-ne res dels nervis, dubtes, brusquedats i imprecisions... i l’atenta mirada del meu progenitor a l’altre costat de la plena m’ho recordava. L’Albeta, enxaneta del castell, em xocava la ma i hem recordava que no podíem fallar. La maquinària morada treballava ajustada, fina i segura i enlairava, acompasada, la construcció amb absoluta bellesa i plasticitat, fet que agraïa la plaça (no de les més castelleres tot sigui dit) i la resta d’integrants de les altres colles. Senyores i senyors, un altre cop descarregàvem el 3d7ps i tornàvem a fer història, l’alegria es desfermava.

Era el torn del quatre de set amb l’agulla, assolit a cada actuació aquesta temporada, si no vaig errat. Aquest però era especial, l’agulla no presentava l’alineació habitual i havia l’estrena d’en Miki a segons, tots sabíem de sobres que estava preparat per realitza’l amb comoditat i l’acotxadora del quatre va voler neguitejar-nos desmuntant un primer intent quan ja estava tota l’estructura enlairada. Acte seguit, la colla tancava una pinya disposada a buidar-se en aquest castell i així fou el quatre es descarregava, tots els segons baixàvem de la pinya aixafant les camises grogues dels darrers cordons i l’agulla del castell es erigia sòlida i quieta, plena de confiança i seguretat. Un cop a terra, el segon acabat de “desvirgar” castellerament en la ja esmentada posició rebia totes les meritòries encaixades i felicitacions com era just, després d’una brillant tasca.

El gran moment trucava a la porta, la pinya del pilar s’estava tancant i jo petonejava tota l’alineació del pilar i passejava amunt i avall, mentre intentava concentrar-me i tranquil•litzar-me. Ara sí, pujava per damunt d’una gran pinya, completament sòlida, consagrada i experimentada prenia posició damunt del baix, en Jordi de Vallbona, sota les instruccions i atenta mirada del cap de colla que feia pujar en Moreno a les meves espatlles. Mirava fixament al davant, ara per primera vegada estava tranquil, confiat i em sentia més còmode que mai damunt la pinya. No tenia temps d’adonar-me’n que es coronava l’espadat i era llavors amb la sortida de l’enxaneta quan començava la feina. L’estructura es remenava però m’aferrava a les cames del terç mentre pel meu cap passaven totes les probes des d’inicis de temporada amb en Moreno de terç, els consells de la resta d’amics de la colla de com defensar el pilar, però quelcom m’encoratjava per sobre de tot (i segur que a la resta de l’alineació també) era l’atenta mirada i crits dels dos Miquis, l’Alba, la Mireia, el Toni, l’Eulàlia, la resta de canalla, aquells que aixecaven la mirada tancant la pinya, de tots aquells que estaven treballant com mai sostenint-me de cintura en avall, de tota una colla que confiava en nosaltres i, gràcies a tots i totes vosaltres, vàrem descarregar el nostre primer pilar de cinc (i quarta alineació diferent de pilar de la temporada per la colla).

Un cop a terra els causants dels meus nervis des de la mitja nit de divendres ens felicitaven i en una abraçada sincera els intentava agrair tota la confiança dipositada en nosaltres i per haver cregut en aquest pilar tant o més que nosaltres mateixos assaig rere assaig, petons i encaixades es succeïen, la meva companya, el meu pare, els millors amics i amigues, amb elles sòls volia agrair aquell petit somni fet realitat. Una sensació de pura felicitat en la que tots i totes n’heu sigut part imprescindible, voluntària o involuntàriament.




Resum de l’actuació:
Castellers de Badalona: 2p4sim, 4/7, id3/7ag,3/7, 5/6, p5
Bordegassos de Vilanova i la geltrú: p4, id5/7, id5/7, id4/7, 3/7, 4/7, p5
Moixiganguers d’Igualada: 2p4sim, 4/7, 3/7ps, id4/7ag, 4/7ag, p5