Tornarem a fer història!

18/12/2010: L'inici d'un nou repte!

Des d'aquest dissabte un nou equip tècnic i administratiu, gràcies el recolzament de l'assemblea, guiarà els Moixiganguers d'Igualada. A continuació, mostro l'equip tècnic que amb molt orgull i honor capitanejo, amb el deute pendent de fer una crònica esgrunada d'aquest fet de presentar-me com a Cap de Colla.

Abans, però, simplement agrair a tothom que ha confiat en aquest projecte i m'ha fet costat, així com la junta i tècnica sortint per l'excel·lent feina feta i per haver-me'n fet partícip com a cap de troncs.

Equip de Pinyes:

• Jordi Còdol (Cap de Pinyes)
• Jordi Torrecilla
• Jordi Casajuana
• Roger Bertran
• Toni Guix (Equip del Baix)
• Helena Basas (Equip del Baix - Crosses)
• Sandra Domènech (Equip del Baix - Crosses)

Equip de Canalla:

• Jordi Moreno (Cap de Canalla)
• Mireia Prat
• Alba Sànchez
• Isaura Sànchez

Equip de Troncs:

• Marc Marcet
• Joan Vilaseca
• Pol Martín

Sots-Cap de Colla:

• Marc Marcet

Cap de Colla:

• Joan Vilaseca

"Com major és el repte, major és la recompensa"

...canviarem la història!

Hi havia una bonica cançó d'Inadaptats que parlava de canviar la història. Ara que la temporada ja s’acaba potser toca analitzar i sotmetre a revisió aquesta.

Aquesta ha sigut la meva primera temporada amb un paper actiu i determinant dins de la tècnica dels Moixiganguers, exercint de cap de troncs. Sens dubte no ha sigut fàcil, però ja sabíem que no ho seria i, de fet, això feia més engrescador i agosarat el repte.

La temporada començava aviat amb uns assajos farcits de probes que deixaven els castellers de tronc baldats, però que servien per rodar de forma accelerada un renovat i alleugerit pis de quarts i quints (amb 6 estrenes enguany amb castells de 7 i 8 pisos).

D'altra banda, calia emprendre el repte d'inventar un nou pis de quarts de castells de 8, sense cap mena de dubtes la part més complicada del procés (fins a 6 persones diferents passarien per aquestes demarcacions al llarg de l'any).

El pis de terços, ha tingut diversos debuts en castells de 7 i 7'5 (4 estrenes si no vaig errat) i de cara els castells de 8 un segon habitual ascendia de pis mentre un jovenet de menys de 60 Kg embadalia el món casteller exercint de forma magistral al llarg de tot l'any i sent l'exemple real de l'esforç, confiança, sacrifici i superació vers un mateix i la resta del col·lectiu.

Pel que fa al pis de segons, hi han hagut dues estrenes en castells de 7 i 7'5 i una d'elles romandria en el carro gros.

Pel que fa al pis de baixos, enguany a comptat amb 6 o 7 estrenes i segurament ha gaudit d'una fiabilitat inaudita en la nostra colla.

Pel que fa als espadats, enguany el pd5 (normal i/o per sota) l'han descarregat 4 segons diferents, 3 terços i 5 dosos (o quarts). Per tant, cal valorar aquestes renovacions així com la recuperació del pilar de 5 per sota després de més d'un any de absència.

La meva valoració és molt positiva pel dinamisme dels assajos (especialment fins a festa major, treballant un ampli ventall de castells assolint unes 15 proves grans per assaig) i per la gran quantitat de castellers de tronc que han debutat enguany ja sigui de forma total o de forma parcial, assolint castells que fins ara no havien fet a plaça. L'únic "però" que hem viscut és que segurament la confiança dipositada en determinades persones no ha sigut corresposta i això ens ha complicat alguns dels objectius previstos. No obstant, ens ha cohesionat més; i hem pogut demostrar que tenim molts recursos i un grup potencialment esplèndid que pot aconseguir amb esforç i sacrifici tot allò que es plantegi.

A nivell de castells, enguany ha sigut una temporada excepcional (i encara queden tres diades):

1. Hem descarregat 3d7a i 4d7a sense complicacions al llarg de l'any.
2. Hem descarregat més 3d7ps que mai (6), aconseguint una tècnica excepcional i fruit d'una gran feina de pinyes amb un alleugeriment del tronc.
3. Hem descarregat més 5d7 que mai.
4. Hem portat com a mínim dos castells de 7 a cada plaça.
5. Hem descarregat un 4d8 a la primera (segona colla en aconseguir-ho després dels Arreplegats) i hem carregat un altre carro gros.
6. Hem assolit un nou castell, el 5d7a (només els verds i els nens del Vendrell ho havien fet abans)
7. Hem descarregat tots els pilars de 5 que hem portat a plaça.
8. Brillant feina de l'equip de canalla i de pinyes.

La "contra", ens queda pendent de cara l'any que ve:

1. No hem pogut portar a plaça el carro gros de cara el tram final, malgrat l'hem assajat amb canvis a quarts i quints per diversos motius, a contrarellotge i amb 3 alineacions diferents en les últimes dues setmanes.
2. No hem aconseguit tenir una torre de 6 neta amb suficients garanties, segurament li ha mancat assaig i confiança.
3. Ens ha faltat gruix de gent en alguns assajos vitals i en la majoria de desplaçaments, per tant cal aprendre a motivar millor els nostres castellers.
4. El 3d8 pintava molt bé, però un parell d'ensurts juntament amb determinades baixes van fer ajornar els assajos i prioritzar el 4.
5. De vegades, i molt al meu pesar, segur que no he sabut gestionar prou bé el col·lectiu i certes individualitats més enllà dels aspectes tècnics. La gestió de recursos humans és complicada i demano disculpes a qui s'hagi sentit ofès. Jo sóc el primer que ha de millorar molt i ho intento fer a marxes forçades.

Com a conclusió final i retornant al grup penedesenc, crec que "hem canviat la història" i vull creure que sols hem començat a canviar-la. Estic convençut que assolir els primers castells de 8 és el pas previ a normalitzar-los de cara l'any vinent i així assolir els nous reptes d'una colla viva socialment i amb un potencial casteller que no coneix sostres.

Ara més que mai necessitem ser Moixiganguers d'Igualada i veure com tota la comarca llueix orgullosa la camisa morada de 8 galons, diumenge rere diumenge, arreu de la geografia catalana. Enguany hem sentit el caliu de molts simpatitzants, esperem que l'any vinent sentim el caliu de tots ells en els nostres peus, pinyes, troncs i pisos superiors.

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquesta brillant temporada aportant el vostre granet de sorra, sense vosaltres res seria possible i res tindria sentit. L’any vinent més i millor, estic segur que el món casteller tornarà a aplaudir les nostres gestes.

Carros grossos...

Com que no he tingut temps de fer cap crònica digne, almenys actualitzo el blog amb un parell de fotos i videos. Del primer 4d8 descarregat, a la primera, dels Moixiganguers d'Igualada i el 4d8, aquest cop únicamnet carregat, 15 dies més tard.

16J: L'assaig històric!

Era un calorós 16 de Juliol, al bell mig de la bonica Rambla St. Isidre i arropats per una ciutat que vol que la colla local faci el pas l’any del seu 15è aniversari. Mica en mica quasi tots els membres en actiu de la colla feien acte de presència i s’anaven preparant per l’assaig.

D’altra banda el reclam de l’orxatada i un emplaçament degudament pensat unes setmanes abans; unit a un ràpid però intens exercici de propaganda feien que residents a la comarca, moixiganguers no actius, amics, coneguts i un prou llarg etcètera es deixessin veure amb ganes de fer un cop de mà en el que podia ser un assaig únic.

Allò del que sempre ens queixem, no ser una ciutat castellera, semblava esvair-se al llarg de més de dues hores intenses i excitants. Segurament nosaltres, molt al nostre pesar, tampoc em sabut moltes vegades obrir-nos i enganxar la gent de la nostra vila per fer allò que més ens agrada.

L’assaig començava amb uns pilars d’inici i probes de canalla, amb la normalitat que correspon a aquestes probes des del inici de la temporada. Però quelcom es palpava a l’ambient, a dins hi havia aquell cuquet dels grans dies o dels dies que aconseguim fer grans.

L’equip de pinyes treballava en les estructures que aguantarien les primeres probes de castells de vuit morades, doncs els quints s’havien d’enfilar i aguantar una estona el pes. De no ser així, l’assaig no hagués servit de massa i haguéssim perdut la millor oportunitat presentada fins la data.

L’equip de troncs teníem clares les alineacions que realitzarien les probes, però el neguit s’incrementava fins que... bufff per fi i som totes i tots! A pesar de les lesions i contratemps característics podíem engegar la maquinaria.

Intercanvis de impressions dins de la tècnica, veredicte final i endavant les atxes.

L’excel·lent feina de pinyes es veia en la primera proba: una torre de set fins a dosos que hagués pogut anar perfectament sencera, doncs el tronc estava encaixat i totalment immòbil al damunt d’uns segurs baixos que treballaven com un bloc amb la pinya. Després d’aguantar el pes una bona estona, es desmuntava la primera proba que servia per treure tensió.

Acte seguit, un impecable 3d6 net amb terços-quarts-quints del 3d8 i la canalla realitzava una tasca perfecte que feien que la construcció malgrat la seva lleugeresa i alguna estrena per lesió ni tremolés en cap moment.

Glops d’aigua, consells, opinions, arribava el moment... Col·locació final dels baixos i la pinya es tancava (després d’un primer peu desmuntat, doncs la plena i la buida del tres estàvem massa enganxats) s’enfilava un magnífic 3d8 fins a quints. El primer cop, en la història morada.

Ara tocava el 3d7 net, tots els rengles preparats. El cap de colla quadrava i som-hi! Dosos dins acotxador i enxaneta enfilats, però per no arriscar i degut a baixes en el pom de dalt es decideix desmuntar sense travessar la construcció.

Amb el 3d8 suficientment assajat tenint en compte que era l’últim assaig abans de vacances, ens disposàvem a seguir la metodologia anteriorment aplicada, ara en el carro gros.

La proba amb terços a terra tornava a ser perfecte, malgrat baixes a nivell de quarts. Com marca la tradició el primer peu desmuntat, doncs semblava "una plaça de toros" i evidenciàvem manca de veterania al tancar una pinya amb agulles grosses.

No obstant, la segona proba era impecable les quintes ja eren a dalt altre cop i era una roca. Ni un sol ensurt; una pinya, que dosificava forces i esforços, ancorava un remodelat pis de segons a la perfecció.

Finalment, per acabar el que llavors ja feia estona que era el millor assaig de la història dels Moixiganguers d’Igualada l’any que fa 15 anys i en el bell mig de la ciutat que els ha vist néixer, créixer i ara veu com es fan grans. Un immaculat 4d7 net que no s’arribaria a culminar degut a que un peu mal col·locat d’un dels dosos dificultava la respiració a una quinta, no obstant la proba es desmuntava i concloïa amb serenitat.

Un cop finalitzat l’assaig i d’escoltar el sermó del cap de colla, es donava inici a les vacances amb un got de granissat i/o orxata entre somriures, abraçades i una satisfacció evident per part de tots els assistents tant per banda dels que ja hi eren fa 15 anys com pels nouvinguts enguany.

Sens dubte, aquest és el nostre moment i no el desaprofitarem!

Fotos: Manuel Hidalgo

ASSAIG A LA FRESCA

Videos sopar de la colla 2009: Primera part

A continuació els videos d'en Pingu 2, que vàren ser projectats durant el sopar de final de temporada de Moixiganguers.

Pels que no haguèssiu vist l'entrega d'ara fa un any, El Pingu busca local:

Fins l'any que ve...

Nombre d'actuacions: 15 + 2
Castells de 7 bàsics: 13 descarregats
Castells de 7 i 1/2: 26 descarregats + 1 carregat + 1 intent
Pilars de 5: 17 descarregats + 1 carregat + 1 intent
Castells nous: 3d7ps i 2d7
De rellevància: 9 5d7 descarregats, 5 3d7ps descarregats i 1 2d7 carregat



El millor: Ser molt regulars portant 3 castells de 7 i 1/2 a quasi totes les diades, aconseguir arrossegar un gruix de camises molt important a totes les actuacions i assajos.
El pitjor: La caiguda en dos pilars de 5, construcció perfectament assolida, i no haver descarregat la torre de set portant-la en una única diada.

Descarreguem la torre al Clot

Rematem la feina a mig fer!

Els gladiadors morats

Vídeo motivacional, de cara assolir la fita de la torre de set, prediada 2009. En el vídeo intentava emular el que en Guardiola va ensenyar als seus jugadors abans de la final de Roma de la Champions League.

La moreneta és Moixiganguera!

Video pre-diada a Montserrat, últim cara a cara de la temporada amb Esparreguera, fet per dos companys de la colla:

Badalona per mi (Crònica subjectiva)...

El nerviosisme s’apoderava de mi divendres després d’assaig mentre fèiem la primera copa de la nit al nostre local i conversàvem amb un aire distès i amè sobre qüestions no transcendentals. En Pau i en Miqui, sots cap de colla i cap de colla respectivament, s’acomiadaven de nosaltres fins diumenge i la seva darrera frase mirant-nos, especialment al Moreno i un servidor, era: “Dissabte reserveu-vos que diumenge feu el pilar!”. Creuament de mirades amb en Jordi, terç del pilar, i aparició d’un somriure neguitós però ple de felicitat.


Ja érem Diumenge al matí, trepitjàvem la plaça de Badalona i els nervis, malgrat negar-ho en aquells moments, eren a flor de pell. Després dels dos espadats de 4 de sortida i diversos intents desmuntats per part de Bordegassos i Castellers de Badalona, arribava el primer castell dels morats. Un quatre de set, que feia molts dies que no portàvem a plaça, va ser descarregat amb comoditat malgrat perdre les mides, al fer una mica de “xusquet”, a nivell de baixos i segons.

Els nervis afluixaven davant del gran repte del tres de set aixecat per sota, intentat per tercera vegada en el vigent curs casteller i de forma consecutiva des de la nostra diada de Festa Major, doncs aquesta construcció no vol saber-ne res dels nervis, dubtes, brusquedats i imprecisions... i l’atenta mirada del meu progenitor a l’altre costat de la plena m’ho recordava. L’Albeta, enxaneta del castell, em xocava la ma i hem recordava que no podíem fallar. La maquinària morada treballava ajustada, fina i segura i enlairava, acompasada, la construcció amb absoluta bellesa i plasticitat, fet que agraïa la plaça (no de les més castelleres tot sigui dit) i la resta d’integrants de les altres colles. Senyores i senyors, un altre cop descarregàvem el 3d7ps i tornàvem a fer història, l’alegria es desfermava.

Era el torn del quatre de set amb l’agulla, assolit a cada actuació aquesta temporada, si no vaig errat. Aquest però era especial, l’agulla no presentava l’alineació habitual i havia l’estrena d’en Miki a segons, tots sabíem de sobres que estava preparat per realitza’l amb comoditat i l’acotxadora del quatre va voler neguitejar-nos desmuntant un primer intent quan ja estava tota l’estructura enlairada. Acte seguit, la colla tancava una pinya disposada a buidar-se en aquest castell i així fou el quatre es descarregava, tots els segons baixàvem de la pinya aixafant les camises grogues dels darrers cordons i l’agulla del castell es erigia sòlida i quieta, plena de confiança i seguretat. Un cop a terra, el segon acabat de “desvirgar” castellerament en la ja esmentada posició rebia totes les meritòries encaixades i felicitacions com era just, després d’una brillant tasca.

El gran moment trucava a la porta, la pinya del pilar s’estava tancant i jo petonejava tota l’alineació del pilar i passejava amunt i avall, mentre intentava concentrar-me i tranquil•litzar-me. Ara sí, pujava per damunt d’una gran pinya, completament sòlida, consagrada i experimentada prenia posició damunt del baix, en Jordi de Vallbona, sota les instruccions i atenta mirada del cap de colla que feia pujar en Moreno a les meves espatlles. Mirava fixament al davant, ara per primera vegada estava tranquil, confiat i em sentia més còmode que mai damunt la pinya. No tenia temps d’adonar-me’n que es coronava l’espadat i era llavors amb la sortida de l’enxaneta quan començava la feina. L’estructura es remenava però m’aferrava a les cames del terç mentre pel meu cap passaven totes les probes des d’inicis de temporada amb en Moreno de terç, els consells de la resta d’amics de la colla de com defensar el pilar, però quelcom m’encoratjava per sobre de tot (i segur que a la resta de l’alineació també) era l’atenta mirada i crits dels dos Miquis, l’Alba, la Mireia, el Toni, l’Eulàlia, la resta de canalla, aquells que aixecaven la mirada tancant la pinya, de tots aquells que estaven treballant com mai sostenint-me de cintura en avall, de tota una colla que confiava en nosaltres i, gràcies a tots i totes vosaltres, vàrem descarregar el nostre primer pilar de cinc (i quarta alineació diferent de pilar de la temporada per la colla).

Un cop a terra els causants dels meus nervis des de la mitja nit de divendres ens felicitaven i en una abraçada sincera els intentava agrair tota la confiança dipositada en nosaltres i per haver cregut en aquest pilar tant o més que nosaltres mateixos assaig rere assaig, petons i encaixades es succeïen, la meva companya, el meu pare, els millors amics i amigues, amb elles sòls volia agrair aquell petit somni fet realitat. Una sensació de pura felicitat en la que tots i totes n’heu sigut part imprescindible, voluntària o involuntàriament.




Resum de l’actuació:
Castellers de Badalona: 2p4sim, 4/7, id3/7ag,3/7, 5/6, p5
Bordegassos de Vilanova i la geltrú: p4, id5/7, id5/7, id4/7, 3/7, 4/7, p5
Moixiganguers d’Igualada: 2p4sim, 4/7, 3/7ps, id4/7ag, 4/7ag, p5

On n'hi caben dos, n'hi caben tres!

27 d'Octubre de 2009: Tercer tres de set aixecat per sota de l'història i tercer consecutiu... Els morats no afluixen el ritme!



PD: En breu penjaré la crònica de l'actuació a Badalona.

Èpica Moixiganguera

23 d'Agost de 2009: Primer tres de set aixecat per sota de l'història de la colla... Sant Bartomeu ens va emparar!


6 de Setembre de 2009: Segon tres de set aixecat per sota de l'història, dues setmanes més tard repatint la millor actuació de l'història morada... No ens va fer falta Sant Bartomeu :)

Cal Tabola ja és una realitat!

Aquest diumenge m’aixecava de bon matí disposat a realitzar una bona actuació castellera i gaudir d’una fantàstica diada amb els amics i membres de la colla, així com amb els Xicots i Saballuts. Però, res era com sempre, sentia aquell pessigolleig i aquell neguit de les grans cites, aquella tensió de festa major, aquelles emocions de Montserrat, aquelles ganes de la Clàssica de la Catalunya Interior...


Sonava el despertador i em ficava dempeus a la primera, despertava algun integrant de la colla per garantir que ningú arribes tard al gran dia que començava. Mentre l’aigua freda em feia caure les lleganyes anava pensant en tot l’esforç que havia suposat aquest nou local per la colla i com ens havia unit a tots aquells i aquelles, que havien invertit el seu temps lliure, hores laborals, il•lusions i esperances en construir i reconstruir el nou local: Cal Tabola. Molts noms em venen al cap, començant pel cap d’obres, la presidenta, etc... però ells ja en són conscients i no en faré menció particular de qui més, o qui, ha treballat per aquest projecte.


Les ganes d’arribar a l’antic local feien que refuses l’esmorzar malgrat la insistència materna, doncs els nervis també feien que no estigués disposat a perdre el temps fent un mos per tal d’arribar abans a les portes del ja esmentat. Un cop a la porta, mentre saludava la gent de la colla i fèiem petar la xerradeta sobre el que la nit anterior ens havia deparat, em venien al cap mil imatges de l’antiga casa dels Moixiganguers: el primer cop que l’aixafava, el primer cop que em vaig enfaixar, el primer cop que vaig parar un castell de peus a terra, el primer cop que em vaig ficar en una pinya, el primer cop que vaig pujar una pinya, el primer pilar, el primer castell, el meu debut amb camisa a la pinya i al tronc d’un castell (si també fou entre aquelles parets per gràcia climatològica), la primera festa morada, les primeres converses amb gent que esdevindrien grans i inseparables amics, els primers consells de qui per mi eren (i són) brillants castellers i millors persones: equip tècnic, resta de tronc, la junta, membres històrics i, molt especialment, a la resta de segons (Miki, Oriol i Albert) pels seus consells i lliçons dins i fora dels castells, per qui quan vaig patir la primera llenya em va aixecar la moral, per tots els somriures i complicitats, ja que sense vosaltres (ells) ara no podria escriure tot això... resumint fou la casa que em va veure néixer castellerament i em feu estimar incondicionalment la camisa que llueixo amb l’orgull i el pes que arrossega el color de la meva ciutat natal.


Tot estava apunt, començaven a sonar les gralles i els tabals i els peus les seguien passeig avall deixant al darrera 14 anys d’història col·lectiva dels Moixiganguers d’Igualada, els carrers del la vila es tenyien de morat com poques vegades abans. A mesura que s’acostava la nostre nova llar les emocions augmentaven barrejades i amagaves entre rialles, converses, somriures i complicitats doncs més enllà d’una colla castellera som una gran i única família on tothom i té el seu lloc. Cada pas que feia aquella riuada de gent conduïda per la rauxa era el pas de ser una gran colla a ser una colla gran, era un pas a descobrir i encetar una nova etapa. Aquesta nova seu, aquesta casa gran o gran casa de la cultura popular igualadina que esperem acabi esdevenint, ens ha de permetre incrementar el nostre nivell tècnic i moral per afrontar els nous reptes.


Aquella simbòlica tallada de senyera simbolitzava el repte d’ assolir els dos únics castells de gamma alta de 7 que mai em pogut descarregar a plaça fins a la data actual (el tres de set aixecat per sota i la torre de set), recuperar el tres amb l’agulla descarregat la campanya passada, fer el pas en les construccions de vuit pisos (començant per les bàsiques, com són el quatre i el tres) i poder realitzar un gran espadat.


Tot estava apunt per començar, una intensa xafogor i un incansable sol feia que la cita ens recordes al punt àlgid de la temporada, la nostre festa major, i l’actuació estava a l’alçada de les actuacions realitzades en temporades anteriors en tal cita. L’assaig de divendres fou bo i tranquil·litzador, així ens ho demostra una canalla ràpida i decidida, una pinya sòlida i seriosa que lligava, com poques vegades abans ho havia fet, un tronc jove però experimentat que no abaixaria la guàrdia en cap moment i feu que les rotacions i canvis de posició en els diferents pisos no signifiquessin cap trasbals.



Així doncs, el quatre amb l’agulla còmode i segur feu relaxar-me de forma quasi definitiva i començar a gaudir de la diada com si d’una altra és tractés. Doncs Cal Tabola ja havia estat batejat castellerament i, això, feu que el cinc de set a ulls de quasi tots els presents dins i fora del castell fos aplaudit com el millor d’enguany i el quart descarregat. Finalment, el tres de set serviria per alliçonar-nos de que tot i la perfecció de la construcció i la tranquil·litat que acompanyava la carregada en qualsevol moment un castell es pot trencar, però no fou així i el tronc amb l’ajut de la pinya aconseguí aixecar implacablement la única “hòstia forta” de la diada i descarregar de forma magistral aquesta construcció que tan agrada a la colla.
Tancava l’actuació, un bonic espadat de 5 amb l’alineació de quarta, aixecadora i enxaneta d’un proper pilar de 6.


Xicots de Vilafranca realitzaria una actuació marcada per la gran i notable falta d’efectius de pinya i els dubtes en la canalla, segurament fruit de les llenyes acumulades, realitzarien: 5 de 7, intent desmuntat de 2 de 7, intent desmuntat de 4 de 7, pilar de 5.
Mentre que els Castellers de Sabadell firmaren una bona actuació al descarregar amb seguretat i solvència: 4 de 7, 3 de 7 amb l'agulla, 5 de 6, 3 pilars de 4.


Un cop finalitzada, la diada les converses entre els membres amics i coneguts de les diferents colles seguiren mentre omplíem l’estómac en un vermut i ens rehidrataven amb begudes per tots els gustos, per concloure amb un simbòlic brindis amb cava.
Després de totes les emocions viscudes tot el jovent de la colla va rematar la tarda amb un dinar i uns quants “showtimes” castellers en medi aquàtic, per signar el que per mi com per molts companys i companyes un dels dies més feliços sota la camisa morada.
Així, concloure el text amb una felicitació i agraïment a tota la colla per jornades com aquesta i per tot el que ens depararà un llarg camí plegats per assolir les noves il·lusions i reptes.


Salut i Cal Tabola és casa de tots/es!

Moixiganguers presenten el nou local: Cal Tabola.

Els actes començaran a les 11 del matí, a l’antic local de la colla, situat al costat del Casal de la Gent Gran d’Igualada, on s’iniciarà una cercavila que simbolitzarà el pas de l’antic local fins al nou, conegut com a Cal Tabola, situat al C/ Sant Antoni de Baix número 106-108.

Una cercavila que també comptarà amb la participació del grup de Grallers Mal de Cap i dels Trabucaires d’Igualada, els Voladors.

El nou local, situat al C/ St Antoni de Baix, és una antiga adoberia, rehabilitada ja en part, i que la colla igualadina ha acabat d’adequar per a les seves necessitats organitzatives.

Han estat molts mesos on una bona munió de voluntaris ha treballat desinteressadament per tal que el nou local pogués ser una realitat, que ha comptat amb la col·laboració de diferents empreses que han col·laborat amb el subministrament de diferents tipus de material.

Les obres d’adequació encara no estan del tot acabades, però el seu estat si que permetrà que a partir de la data els assajos es puguin celebrar en el nou edifici i que, mica en mica i a mesura que les possibilitats econòmiques ho permetin, es puguin anar afegint millores a les instal·lacions.

Fins ara, els morats assajaven els dimecres a l’Ateneu Igualadí i els divendres a la pista poliesportiva del col·legi de la Divina Pastora.

Els Moixiganguers volen que el nou local social sigui punt de trobada per a tot tipus d’activitats culturals i associatives. De moment dues entitats, els grallers Mal de Cap i els Trabucaires d’Igualada, ja disposaran de les instal·lacions per a poder realitzar-hi els seus assajos.

L'actuació castellera començarà a les 12:00h i acompanyaran a la formació local les colles castelleres: Xicots de Vilafranca i Castellers de Sabadell. En l'esdeveniment, s'espera que la colla amfitriona recuperi el nivell mostrat a inicis de temporada on va dominar els castells de 7 i 7,5, descarregant amb solvència totes les construccions portades a plaça.


Pit i amunt!

extret de l'anoiadiari.cat i modificat posteriorment a títol personal...

Ens fiquem la camisa!

Aquest és el post inaugural d'aquest bloc, que neix fruit d'un curs sobre Web 2.0 impartit a la Universitat d'Estiu Ramon Llull en l'Escola d'Adoberia d'Igualada.

Les aspiracions o ambicions d'aquest espai són les de transmetre una visió personal sobre el món dels castells, tenint en compte la meva participació activa en les colles: Moixiganguers d'Igualada i Arreplegats de la Zona Universitària.

Conseqüentment podreu trobar cròniques de diades, notícies relacionades amb el món casteller en general i vivències personals més o menys vinculades al ja esmentat món.


Força, equilibri, valor i seny!