Opinió personal breu i resumida del 2010, en forma de 12 campanades (comentari personal + imatge):
1. Hegemonia Arreplegada: L’any acaba com començava el verd quiròfan domina el món casteller universitari.
L’inici de l’any casteller veia com Arreplegats eren els primers en ficar manilles, p7fm carregat al maig. Altre cop dominant: 3d7ps, 5d7, 4d7a, pd6f, 2d7f, però amb l’espineta de la torre de 7 sense folre, condicionada doblement per les lesions.
2. Tastets de glòria:Moixiganguersdescarrega el primer carro gros i en carrega un altre, seguim dominant el 3d7ps i el 5d7 cosa que permet ficar una agulla en l’estructura del cinc. Llàstima de la torre. Sens dubte, la millor temporada de la història i l’any que ve: més i millor!
3. Èxtasis lagarto:Castellers de Vilafranca ha dominat, un any més, el món casteller. Descarregant la magnànima i majestuosatorre de 8 sense folre i acompanyant-la amb el 5d9f, 4d9fa, p8fm, 3d9fa, 2d9fm, llàstima del 3d10fm i la manca d’intents sobre el 4d9 net i el pd9fmp, l’any vinent segur que els encaren. Tant de bo, portin a plaça el 3d9 net, la joia de la corona sens dubte.
4. Vaques flaques a Valls: Molt lluny del que s’esperava en any de concurs, en el bressol dels castells. La Vella tanca un any per oblidar (manca total d’estratègia castellera a plaça) mentre la Joves es complau d’haver superat i retratat als de la camisa rosada, en un any irregular en que dues aletes al 5d9f són el més rellevant. Esperem que l’any que ve donin més guerra.
5. Els 10 pisos malves:Minyons torna a carregar el 3d10fm amb un domini sobre el folre i les manillesexcepcional (també mostrat en el 2d9fm), "llàstima" del tronc ultralleuger del 3 que al meu entendre feia menys defensable l’estructura. Els ha faltat quelcom a les actuacions de màxims per arrodonir l'any. No obstant, xapó! En Nani és una bèstia i segur que l’any que ve descarreguen el 5d9f i recuperen el gran espadat!
6. Capgrossos de gamma extra: Descarreguen un 2d9fm en el darrer intent per Tots Sants i tanquen la seva millor temporada, esperem que l’any vinent sovintegin aquesta torre i, qui sap si, encaren el 5d9f. Felicitats per la feina i per un 3d9fespectacular, per mi el millor de la temporada. No obstant recuperar el pilar pot obrir un ventall de castells.
7. Tarragona és, encara més, lila: Felicitar a la colla Jove i el seu Cap de Colla per la feina realitzada, sens dubte a un pas del gamma extra. 3d8 i 4d8 simultanis, quina meravella senyors!
8. “Quién tuvo, retuvo”: Nens del Vendrell tornen a descarregar la torre de 8 folrada i s’atipen de carros grossos! L’any que ve segur que tornem a gaudir de la torre i l’atac al 3d8.
9. Gràcia i Sabadell: Un exemple. Sens dubte encapçalen la revolució de les colles mitjanes. Ambdues han aconseguit clàssiques de 8, a base de treball i perseverança. Moltes felicitats.
10. Any dur pels Xicots: Pateixen una “escissió” d’antics dirigents i la pèrdua d’en Lluís (Xicot) Barrera, un gran casteller i persona. Aconsegueixen fer més pinya que mai i, a plaça, recuperen la torre de 8 i el 3d8, descarregant el 4d8 en més d’una ocasió.
11. Bona temporada “camaca”:
Sants aconsegueix el 4d9f, llàstima dels darrers 3d9f. Però tanca un gran any amb 3d9f, 4d9f, 5d8, 2d8f, 9d7... a l’espera del pilar.
Castellers de Barcelona, remunten el vol amb regularitat sobre els castells de 8 bàsics i la torre folrada, tot i perdre el pilar s’han fet forts amb l’escissió.
Gràcia, com ja he dit: estratosfèrics.
SAFA i Poble sec, segueixen avançant i dominant els castells assolits, per afrontar nous reptes.
12. Els castells ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons la UNESCO.
Des d'aquest dissabte un nou equip tècnic i administratiu, gràcies el recolzament de l'assemblea, guiarà els Moixiganguers d'Igualada. A continuació, mostro l'equip tècnic que amb molt orgull i honor capitanejo, amb el deute pendent de fer una crònica esgrunada d'aquest fet de presentar-me com a Cap de Colla.
Abans, però, simplement agrair a tothom que ha confiat en aquest projecte i m'ha fet costat, així com la junta i tècnica sortint per l'excel·lent feina feta i per haver-me'n fet partícip com a cap de troncs.
Doncs sí, s'ha acabat el primer tram de la temporada castellera universitària. Un cop més, i any rere any, hem tornat a fer la millor primera volta de la història.
L'hegemonia verd quiròfan ha vist com enguany dues colles realitzaven, també, castells de 7 en aquest primer tram hivernal. Ganàpies ha descarregat dos cops el 4d7 i Xoriguers l'ha carregat dos cops també.
Cronologia:
UPF:5d6, 4d7, 4d6a i 2 p4
Pataquers: 4d7, 3d7, 5d6 i 2 p4
Ganàpies:4d7, 4d7a, 3d7 i vano 5 (4d7a més matiner)
Xoriguers: 5d6, 4d7, 3d6ps i p4
Marracos: 3d7, 4d7a, 4d7 i p5 (Primera actuació amb tres castells de 7 i primer 4d7a a Lleida)
15è Aniversari:2d7f, 5d7, 4d7a i pd6f (Millor aniversari de la història sense castells simultanis)
Hi havia una bonica cançó d'Inadaptats que parlava de canviar la història. Ara que la temporada ja s’acaba potser toca analitzar i sotmetre a revisió aquesta.
Aquesta ha sigut la meva primera temporada amb un paper actiu i determinant dins de la tècnica dels Moixiganguers, exercint de cap de troncs. Sens dubte no ha sigut fàcil, però ja sabíem que no ho seria i, de fet, això feia més engrescador i agosarat el repte.
La temporada començava aviat amb uns assajos farcits de probes que deixaven els castellers de tronc baldats, però que servien per rodar de forma accelerada un renovat i alleugerit pis de quarts i quints(amb 6 estrenes enguany amb castells de 7 i 8 pisos).
D'altra banda, calia emprendre el repte d'inventar un nou pis de quarts de castells de 8, sense cap mena de dubtes la part més complicada del procés (fins a 6 persones diferents passarien per aquestes demarcacions al llarg de l'any).
El pis de terços, ha tingut diversos debuts en castells de 7 i 7'5(4 estrenes si no vaig errat) i de cara els castells de 8 un segon habitual ascendia de pis mentre un jovenet de menys de 60 Kg embadalia el món casteller exercint de forma magistral al llarg de tot l'any i sent l'exemple real de l'esforç, confiança, sacrifici i superació vers un mateix i la resta del col·lectiu.
Pel que fa al pis de segons, hi han hagut dues estrenes en castells de 7 i 7'5 i una d'elles romandria en el carro gros.
Pel que fa al pis de baixos, enguany a comptat amb 6 o 7 estrenes i segurament ha gaudit d'una fiabilitat inaudita en la nostra colla.
Pel que fa als espadats, enguany el pd5(normal i/o per sota) l'han descarregat 4 segons diferents, 3 terços i 5 dosos (o quarts). Per tant, cal valorar aquestes renovacions així com la recuperació del pilar de 5 per sota després de més d'un any de absència.
La meva valoració és molt positiva pel dinamisme dels assajos (especialment fins a festa major, treballant un ampli ventall de castells assolint unes 15 proves grans per assaig) i per la gran quantitat de castellers de tronc que han debutat enguany ja sigui de forma total o de forma parcial, assolint castells que fins ara no havien fet a plaça. L'únic "però" que hem viscut és que segurament la confiança dipositada en determinades persones no ha sigut corresposta i això ens ha complicat alguns dels objectius previstos. No obstant, ens ha cohesionat més; i hem pogut demostrar que tenim molts recursos i un grup potencialment esplèndid que pot aconseguir amb esforç i sacrificitot allò que es plantegi.
A nivell de castells, enguany ha sigut una temporada excepcional(i encara queden tres diades):
Hem descarregat 3d7a i 4d7a sense complicacions al llarg de l'any.
Hem descarregat més 3d7ps que mai (6), aconseguint una tècnica excepcional i fruit d'una gran feina de pinyes amb un alleugeriment del tronc.
Hem descarregat més 5d7 que mai.
Hem portat com a mínim dos castells de 7 a cada plaça.
Hem descarregat un 4d8 a la primera (segona colla en aconseguir-ho després dels Arreplegats) i hem carregat un altre carro gros.
Hem assolit un nou castell, el 5d7a (només els verds i els nens del Vendrell ho havien fet abans)
Hem descarregat tots els pilars de 5 que hem portat a plaça.
Brillant feina de l'equip de canalla i de pinyes.
La "contra", ens queda pendent de cara l'any que ve:
No hem pogut portar a plaça el carro gros de cara el tram final, malgrat l'hem assajat amb canvis a quarts i quints per diversos motius, a contrarellotge i amb 3 alineacions diferents en les últimes dues setmanes.
No hem aconseguit tenir una torre de 6 neta amb suficients garanties, segurament li ha mancat assaig i confiança.
Ens ha faltat gruix de gent en alguns assajos vitals i en la majoria de desplaçaments, per tant cal aprendre a motivar millor els nostres castellers.
El 3d8 pintava molt bé, però un parell d'ensurts juntament amb determinades baixes van fer ajornar els assajos i prioritzar el 4.
De vegades, i molt al meu pesar, segur que no he sabut gestionar prou bé el col·lectiu i certes individualitats més enllà dels aspectes tècnics. La gestió de recursos humans és complicada i demano disculpes a qui s'hagi sentit ofès. Jo sóc el primer que ha de millorar molt i ho intento fer a marxes forçades.
Com a conclusió final i retornant al grup penedesenc, crec que "hem canviat la història" i vull creure que sols hem començat a canviar-la. Estic convençut que assolir els primers castells de 8 és el pas previ a normalitzar-los de cara l'any vinent i així assolir els nous reptes d'una colla viva socialment i amb un potencial casteller que no coneix sostres.
Ara més que mai necessitem ser Moixiganguers d'Igualada i veure com tota la comarca llueix orgullosa la camisa morada de 8 galons, diumenge rere diumenge, arreu de la geografia catalana. Enguany hem sentit el caliu de molts simpatitzants, esperem que l'any vinent sentim el caliu de tots ells en els nostres peus, pinyes, troncs i pisos superiors.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquesta brillant temporada aportant el vostre granet de sorra, sense vosaltres res seria possible i res tindria sentit. L’any vinent més i millor, estic segur que el món casteller tornarà a aplaudir les nostres gestes.
Era un calorós 16 de Juliol, al bell mig de la bonica Rambla St. Isidre i arropats per una ciutat que vol que la colla local faci el pas l’any del seu 15è aniversari. Mica en mica quasi tots els membres en actiu de la colla feien acte de presència i s’anaven preparant per l’assaig.
D’altra banda el reclam de l’orxatadai un emplaçament degudament pensat unes setmanes abans; unit a un ràpid però intens exercici de propaganda feien que residents a la comarca, moixiganguers no actius, amics, coneguts i un prou llarg etcètera es deixessin veure amb ganes de fer un cop de mà en el que podia ser un assaig únic.
Allò del que sempre ens queixem, no ser una ciutat castellera, semblava esvair-se al llarg de més de dues hores intenses i excitants. Segurament nosaltres, molt al nostre pesar, tampoc em sabut moltes vegades obrir-nos i enganxar la gent de la nostra vila per fer allò que més ens agrada.
L’assaig començava amb uns pilars d’inici i probes de canalla, amb la normalitat que correspon a aquestes probes des del inici de la temporada. Però quelcom es palpava a l’ambient, a dins hi havia aquell cuquet dels grans dies o dels dies que aconseguim fer grans.
L’equip de pinyes treballava en les estructures que aguantarien les primeres probes de castells de vuit morades, doncs els quints s’havien d’enfilar i aguantar una estona el pes. De no ser així, l’assaig no hagués servit de massa i haguéssim perdut la millor oportunitat presentada fins la data.
L’equip de troncs teníem clares les alineacions que realitzarien les probes, però el neguit s’incrementava fins que... bufff per fi i som totes i tots! A pesar de les lesions i contratemps característics podíem engegar la maquinaria.
Intercanvis de impressions dins de la tècnica, veredicte final i endavant les atxes.
L’excel·lent feina de pinyes es veia en la primera proba: una torre de set fins a dosos que hagués pogut anar perfectament sencera, doncs el tronc estava encaixat i totalment immòbil al damunt d’uns segurs baixos que treballaven com un bloc amb la pinya. Després d’aguantar el pes una bona estona, es desmuntava la primera proba que servia per treure tensió.
Acte seguit, un impecable 3d6 net amb terços-quarts-quints del 3d8 i la canalla realitzava una tasca perfecte que feien que la construcció malgrat la seva lleugeresa i alguna estrena per lesió ni tremolés en cap moment.
Glops d’aigua, consells, opinions, arribava el moment... Col·locació final dels baixos i la pinya es tancava (després d’un primer peu desmuntat, doncs la plena i la buida del tres estàvem massa enganxats) s’enfilava un magnífic 3d8 fins a quints. El primer cop, en la història morada.
Ara tocava el 3d7 net, tots els rengles preparats. El cap de colla quadrava i som-hi! Dosos dins acotxador i enxaneta enfilats, però per no arriscar i degut a baixes en el pom de dalt es decideix desmuntar sense travessar la construcció.
Amb el 3d8 suficientment assajat tenint en compte que era l’últim assaig abans de vacances, ens disposàvem a seguir la metodologia anteriorment aplicada, ara en el carro gros.
La proba amb terços a terra tornava a ser perfecte, malgrat baixes a nivell de quarts. Com marca la tradició el primer peu desmuntat, doncs semblava "una plaça de toros" i evidenciàvem manca de veterania al tancar una pinya amb agulles grosses.
No obstant, la segona proba era impecable les quintes ja eren a dalt altre cop i era una roca. Ni un sol ensurt; una pinya, que dosificava forces i esforços, ancorava un remodelat pis de segons a la perfecció.
Finalment, per acabar el que llavors ja feia estona que era el millor assaig de la història dels Moixiganguers d’Igualada l’any que fa 15 anys i en el bell mig de la ciutat que els ha vist néixer, créixer i ara veu com es fan grans. Un immaculat 4d7 net que no s’arribaria a culminar degut a que un peu mal col·locat d’un dels dosos dificultava la respiració a una quinta, no obstant la proba es desmuntava i concloïa amb serenitat.
Un cop finalitzat l’assaig i d’escoltar el sermó del cap de colla, es donava inici a les vacances amb un got de granissat i/o orxata entre somriures, abraçades i una satisfacció evident per part de tots els assistents tant per banda dels que ja hi eren fa 15 anys com pels nouvinguts enguany.
Sens dubte, aquest és el nostre moment i no el desaprofitarem!
Video i foto de l'assaig general de dijous 29/04/2010, en el que Arreplegats de la Zona Universitària col·loquen tot el folre, totes les manilles i el quart del gran espedat de 7.
Resum de l'assaig general:3d6 net, 4d6 net, 4d6a net, 5d6 net, 5d7 fins dosos, 3d6ps deixat net, 2 3d7ps fins quarts, 3d7ps fins dosos, pd7fm: Soca-folre (TOT)-manilles (TOTES) i quart del pilar.
Resum de l'assaig de pilars i torres: Múltiples alineacions de p4 net, dos pilars de 6 amb folre a terra i manilles i la primera torre de sis neta travessada de l'història dels castells universitaris. (en breu video)
Després de tenir el bloc totalment abandonat, demano disculpes, toca tornar a reempendre el vol en l'instant que Moixiganguers d'Igualada inicia temporada (i de quina manera) i Arreplegats encara el tram de primavera (amb l'objectiu dels grans castells, tornar a acaronar el cel).
Us devia dues instantànies, ja són història d'Arreplegats, dels Castells Universitaris i dels Castells amb totes i cadascuna de les seves lletres i amb el pes precís que això implica.
Vídeo motivacional, de cara assolir la fita de la torre de set, prediada 2009. En el vídeo intentava emular el que en Guardiola va ensenyar als seus jugadors abans de la final de Roma de la Champions League.
El nerviosisme s’apoderava de mi divendres després d’assaig mentre fèiem la primera copa de la nit al nostre local i conversàvem amb un aire distès i amè sobre qüestions no transcendentals. En Pau i en Miqui, sots cap de colla i cap de colla respectivament, s’acomiadaven de nosaltres fins diumenge i la seva darrera frase mirant-nos, especialment al Moreno i un servidor, era: “Dissabte reserveu-vos que diumenge feu el pilar!”. Creuament de mirades amb en Jordi, terç del pilar, i aparició d’un somriure neguitós però ple de felicitat.
Ja érem Diumenge al matí, trepitjàvem la plaça de Badalona i els nervis, malgrat negar-ho en aquells moments, eren a flor de pell. Després dels dos espadats de 4 de sortida i diversos intents desmuntats per part de Bordegassos i Castellers de Badalona, arribava el primer castell dels morats. Un quatre de set, que feia molts dies que no portàvem a plaça, va ser descarregat amb comoditat malgrat perdre les mides, al fer una mica de “xusquet”, a nivell de baixos i segons.
Els nervis afluixaven davant del gran repte del tres de set aixecat per sota, intentat per tercera vegada en el vigent curs casteller i de forma consecutiva des de la nostra diada de Festa Major, doncs aquesta construcció no vol saber-ne res dels nervis, dubtes, brusquedats i imprecisions... i l’atenta mirada del meu progenitor a l’altre costat de la plena m’ho recordava. L’Albeta, enxaneta del castell, em xocava la ma i hem recordava que no podíem fallar. La maquinària morada treballava ajustada, fina i segura i enlairava, acompasada, la construcció amb absoluta bellesa i plasticitat, fet que agraïa la plaça (no de les més castelleres tot sigui dit) i la resta d’integrants de les altres colles. Senyores i senyors, un altre cop descarregàvem el 3d7ps i tornàvem a fer història, l’alegria es desfermava.
Era el torn del quatre de set amb l’agulla, assolit a cada actuació aquesta temporada, si no vaig errat. Aquest però era especial, l’agulla no presentava l’alineació habitual i havia l’estrena d’en Miki a segons, tots sabíem de sobres que estava preparat per realitza’l amb comoditat i l’acotxadora del quatre va voler neguitejar-nos desmuntant un primer intent quan ja estava tota l’estructura enlairada. Acte seguit, la colla tancava una pinya disposada a buidar-se en aquest castell i així fou el quatre es descarregava, tots els segons baixàvem de la pinya aixafant les camises grogues dels darrers cordons i l’agulla del castell es erigia sòlida i quieta, plena de confiança i seguretat. Un cop a terra, el segon acabat de “desvirgar”castellerament en la ja esmentada posició rebia totes les meritòries encaixades i felicitacions com era just, després d’una brillant tasca.
El gran moment trucava a la porta, la pinya del pilar s’estava tancant i jo petonejava tota l’alineació del pilar i passejava amunt i avall, mentre intentava concentrar-me i tranquil•litzar-me. Ara sí, pujava per damunt d’una gran pinya, completament sòlida, consagrada i experimentada prenia posició damunt del baix, en Jordi de Vallbona, sota les instruccions i atenta mirada del cap de colla que feia pujar en Moreno a les meves espatlles. Mirava fixament al davant, ara per primera vegada estava tranquil, confiat i em sentia més còmode que mai damunt la pinya. No tenia temps d’adonar-me’n que es coronava l’espadat i era llavors amb la sortida de l’enxaneta quan començava la feina. L’estructura es remenava però m’aferrava a les cames del terç mentre pel meu cap passaven totes les probes des d’inicis de temporada amb en Moreno de terç, els consells de la resta d’amics de la colla de com defensar el pilar, però quelcom m’encoratjava per sobre de tot (i segur que a la resta de l’alineació també) era l’atenta mirada i crits dels dos Miquis, l’Alba, la Mireia, el Toni, l’Eulàlia, la resta de canalla, aquells que aixecaven la mirada tancant la pinya, de tots aquells que estaven treballant com mai sostenint-me de cintura en avall, de tota una colla que confiava en nosaltres i, gràcies a tots i totes vosaltres, vàrem descarregar el nostre primer pilar de cinc (i quarta alineació diferent de pilar de la temporada per la colla).
Un cop a terra els causants dels meus nervis des de la mitja nit de divendres ens felicitaven i en una abraçada sincera els intentava agrair tota la confiança dipositada en nosaltres i per haver cregut en aquest pilar tant o més que nosaltres mateixos assaig rere assaig, petons i encaixades es succeïen, la meva companya, el meu pare, els millors amics i amigues, amb elles sòls volia agrair aquell petit somni fet realitat. Una sensació de pura felicitat en la que tots i totes n’heu sigut part imprescindible, voluntària o involuntàriament.
Resum de l’actuació: Castellers de Badalona: 2p4sim, 4/7, id3/7ag,3/7, 5/6, p5 Bordegassos de Vilanova i la geltrú: p4, id5/7, id5/7, id4/7, 3/7, 4/7, p5 Moixiganguers d’Igualada: 2p4sim, 4/7, 3/7ps, id4/7ag, 4/7ag, p5
23 d'Agost de 2009: Primer tres de set aixecat per sota de l'història de la colla... Sant Bartomeu ens va emparar!
6 de Setembre de 2009: Segon tres de set aixecat per sota de l'història, dues setmanes més tard repatint la millor actuació de l'història morada... No ens va fer falta Sant Bartomeu :)
Eren les 12 del migdia tocades i la Plaça de Santa Anna de Mataró era plena de dalt a baix de cares conegudes, amics, amigues, companys i companyes. Es notava el nerviosisme i la il·lusió en els rostres dels castellers i castelleres de les tres colles que estaven a punt d’alçar els pilars caminats d’entrada. Tot semblava indicar que seria una brillant actuació, en la qual Capgrossos, colla amfitriona, aconseguiria la seva primera tripleta verda d’enguany, Castellers de Vilafranca assoliria el primer gamma extra de la temporada i el 100 de la seva història portant a plaça la torre de nou amb folre i manilles, mentre que la colla tarragonina de la camisa lila realitzaria el seu primer castell de nou del vigent curs.
La xafogor i el sol infatigable guiaven el inici de la primera ronda de castells. La primera ronda de disgustos, que anirien “increccendo” malauradament, la Colla Jove Xiquets de Tarragona sols podia carregar el tres de nou amb folre deguda la llunyania de la rengla vers el punt central de la construcció i un constant bellugueig que ni el tronc ni el folre amb l’ajuda de la soca aconseguiren aturar. La colla local descarregaria amb solvència el mateix castell, així com els verds descarregaven altre cop un desquadrat quatre de nou amb folre.
Era moment de realitzar un canvi d’ubicació, en busca de l’ombra i que fou un èxit a l’obtenir unes fantàstiques tanques que ens serviren de banc i puntal. Un cop gaudíem de la nova estança la canalla mataronina pressionada pel tremolí de l’estructura tirava enrere el 4d9f entre aplaudiments dels assistents esperançats en veure com els blaumarins el descarregarien a posteriori.
Arribava el gran moment i en l’aire es respirava la tensió esperonada pels crits i maniobres dels batallons verds que reclutaven valents, despistats o ignorants espectadors que viurien la càlida i humana sensació, alguns d’ells per primera vegada, de la soca verda (o multicolor) mentre formaven una soca inexperta i heterogènia. Totes les càmeres feia estona que estaven amb l’objectiu trempat i, finalment, el folre vilafranquí prenia posició donant peu a l’entrada de les manilles. Sols col·locar els quarts es denotaven unes mancances d’entesa entre el folre, les manilles i el renovat tronc, així els més optimistes creiem que carregarien el primer gamma extra ja que les últimes torres de vuit havien estat lligades sols amb manilles sobre soca. Però, una anxaneta endarrerida i un excessiu nerviosisme dels penedesencs faria que la torre de nou amb folre i manilles es tranques i la llenya deixes alguns masegats, entre les primeres sirenes ataronjades.
Els de la camisa lila, plantarien una catedral de manual que apunta que ben aviat farà equilibris damunt del folre.
A ronda de repetició, Capgrossos canviava de construcció i llençava el quatre de vuit amb l’agulla que ja l’havien descarregat en diades anteriors. Ja sols amb l’espadat alçat, el segon esdevenia heroi per mèrits propis, parava hòsties constants i en totes direccions,fent gala d’una brillant tècnica pilanera, resistència física i psíquica. La plaça embogia i de ben segur que els turistes vinguts de més enllà de l’Ebre esperaven veure com era tret a espatlles de plaça entre els mocadors blancs dels assistents, però per sort ell no era en “Josep Tomàs” ni havia torturat fins la mort a diversos éssers vius conscients (disculpin la llicència antitaurina presa en aquest punt).
L’orgull verd, que els fa ser la colla puntera dels darrers anys, es notava com transpirava de les camises, allà presents, directe des del cor. De nou la soca estava formada i les manilles en forma de folre ja lligaven els terços. Era el moment de treure tota l’artilleria pesada i ficar els castellers que han dominat en els darrers anys els gammes extres, que reuneixen innumerables virtuts i em provoquen gran admiració, personalment, i deixar de banda la renovació dels troncs. El 2d8f s’aconseguia amb veterania.
La traca final començava a manca dels lluïments de clausura, els mataronins descarregaven amb comoditat la torre de vuit folrada descartant així el quatre de nou folrat i que generaria cares llargues a certs membres de la colla i frustració entre el públic expectant. Castellers de Vilafranca, per la seva part, veien com sols podien carregar el 3d9f per segona vegada consecutiva i els tarragonins descarregaven, no sense dificultats, un carro gros.
Seguíem aguantant estoicament la tortura a la que ens sotmetia la “speaker” de torn que semblava manllevada d’una final de “grand slam” de tennis, l’espedat capgròs prenia forma damunt el folre i es carregava sense entrebancs, visibles, quan de sobte i amb tots els membres del tronc encara en contacte feia llenya i provocava importants baixes en el ja esmentat tronc per damunt del terç. Els verds tancaven l’actuació amb un vano de cinc entre tímids aplaudiments i amb la mirada posada a l’encontre amb Valls a la Bisbal i la Jove de Tarragona realitzava dos pilars de cinc simultanis, sent els més satisfets de la plaça en aquell instant.
Desitjar, des d’aquí, una ràpida recuperació dels castellers i castelleres lesionades.
Fotografies: Roger Muntal
Santes hienes
Ara s’estaran preguntant que ens vol dir aquest boig si ja ens ha torturat amb una crònica, doncs bé ara els hi explicaré. Sembla ser que el món casteller segueix sent acusat i/o “criminalitzat” des dels mateixos entorns de sempre: primer fou la Luchy Nuñez, posteriorment Toni de la Rosa i ara cert diari amb versió catalana i títol castellà.
Aquest mitjà de premsa escrita, conegut per les seves brillants cròniques castelleres, disculpin la ironia fora de lloc. Podria, això sí, ser reconegut per la seva assiduïtat a les places, però malauradament les de braus i quan hi ha esdeveniments que ens transporten a l’arena de Tarraco disposats a presenciar el sacrifici d’animals innocents (o esclaus, ja que eren considerats d’igual forma, antiga i desgraciadament). Ara bé, això no és el que ens ocupa ni tinc intenció d’entrar en tal debat.
En l’edició del passat dilluns, apareix una notícia vinculada al món casteller i a l’actuació de les Santes, anteriorment narrada. En ella apareix un groguenc titular “32 ferits en la jornada castellera de Mataró”, en tot l’article per aquells que tingueu l’estómac resistent no es cita cap de les construccions portades a plaça ni fets pròpiament vinculats a la jornada castellera en sí. No obstant, hi ha una sèrie de xifres inflades i mots sensacionalistes que sembla que més que una bonica activitat, a pesar de la mala sort, de la nostre cultura popular es tracti d’un enfrontament bèl·lic o quelcom semblant. A més a més, aprofita per recordar un esgarrifós fet que va portar al dol absolut de tot el món casteller, un 23 de juliol de 2006.
Doncs sí senyores i senyors, SANTES HIENES és l’únic nom que tenen aquest sensacionalistes que pretenen enfonsar el món casteller i descontextualitzar els fets i esdeveniments propis d’aquest, així com de qualsevol activitat de la cultura popular catalana.
Em ve al cap una cita de l’Ovidi Montllor: “Hi ha gent que no vol que s´escrigui, es parli o es pensi en català, és la mateixa gent que no vol que s´escrigui, es parli o es pensi”. Crec que aquesta és l’única justificació possible.
Ja em perdonaran si em prenc algunes línies de més, però seré breu. Els castells són una activitat física, ja que tots els castellers, juguin qualsevol dels rols en un castell, estan sotmesos a unes exigències físiques fruit de la tasca que duen a terme en aquells instants. Conseqüentment, tota activitat física activa comporta un risc i m’agradaria que tots els reprimits i inquisidors anteriorment citats reflexionin sobre el següent: Quanta gent (nens inclosos, ja que pretenen molts d’ells prohibir la participació de menors d’edat en el món casteller sota certa moralitat amoral que ni ells entenen) coneixen que s’ha trencat o esquinçat el menisc jugant a futbol? I un dit jugant a bàsquet? I un canell al voleibol o a l’handbol? I un traumatisme cranial en una cursa automobilística? I una lesió muscular en una prova d’atletisme o natació? I així un llarg etcètera, deixant de banda les múltiples seqüeles psicològiques que deixen les competicions d’alt nivell començant pels trastorns alimentaris, les addiccions a certes substàncies tòxiques... Que també les prohibiran o deixeràn d’inscriure-hi el seu fill i treure pit amb els amics dient que el nen juga amb tal equip o ha guanyat a “fulanet” (intentant fer realitat en els vostres fills les vostres frustracions)?
Ara bé algú o alguna de vostès em pot dir si alguna d’aquestes activitats tenen un nivell de solidaritat (dins i fora del país), companyerisme, integració, reconeixement, creixement personal i col·lectiu tan significatiu, notable i extens a tots i totes les castelleres i castellers, part activa en l’activitat. Oi que no? Doncs llegeixin i culturitzint-se a sí mateixos abans de difamar de tal forma.
Salut i amunt!
“Fins que els lleons tinguin els seus propis historiadors, les històries de caça seguiran glorificant al caçador“ (Proverbi africà)
